El barri de La Sagrada Família s’ha convertit en una de les zones més sorolloses de Barcelona. Augmenta la pol·lució i la brutícia al seus carrers.
Les raons d’això són les següents:
Primera, la gran promoció turística i cultural que ha tingut la magna obra del Temple de La Sagrada Família, que ha provocat un espectacular increment en el ritme de la construcció. Els elements de la qual (blocs pedrencs i pedres) són tallats, serrats, cisellats, etc., als tallers (sense cap mena d’aïllament acústic o ambiental) situats a la cruïlla de Marina/Mallorca, a peu de l’emblemàtica construcció, la qual cosa produeix una brutal quantitat de soroll i pols, que és una constant agressió als veïns. Segona, que també s’ha donat un increment exagerat del nombre de visitants al monument. Cosa que significa un augment considerable d’autocars i vehicles a l’entorn de la Basílica que acreix enormement el caos circulatori que suporten els carrers que envolten el Temple. Tercera, que aquesta àrea s’ha convertit en punt de trobada de tota mena d’activitats lúdiques, socials i culturals promogudes per diverses entitats públiques o privades. Permeses o no permeses per les autoritats. Desenvolupades de dia o de nit. Quarta, que molt sovint s’efectuen obres d’infrastructura i condicionament efectuades per diferents administracions o empreses subsidiàries. Que les tasques de neteja, rec i recollida d’escombraries dels carrers es realitzen de manera molt sorollosa i provoquen importants molèsties acústiques.
El resum de tot això és que, en comptes de gaudir d’una zona emblemàtica i bonica de la ciutat comtal, els ciutadans d’aquests carrers sofrim un impacte acústic que en molts casos es converteix en una tortura.
Gaudí no es mereix això, i els veïns que estimem l’obra de l’insigne arquitecte tampoc.
Les raons d’això són les següents:
Primera, la gran promoció turística i cultural que ha tingut la magna obra del Temple de La Sagrada Família, que ha provocat un espectacular increment en el ritme de la construcció. Els elements de la qual (blocs pedrencs i pedres) són tallats, serrats, cisellats, etc., als tallers (sense cap mena d’aïllament acústic o ambiental) situats a la cruïlla de Marina/Mallorca, a peu de l’emblemàtica construcció, la qual cosa produeix una brutal quantitat de soroll i pols, que és una constant agressió als veïns. Segona, que també s’ha donat un increment exagerat del nombre de visitants al monument. Cosa que significa un augment considerable d’autocars i vehicles a l’entorn de la Basílica que acreix enormement el caos circulatori que suporten els carrers que envolten el Temple. Tercera, que aquesta àrea s’ha convertit en punt de trobada de tota mena d’activitats lúdiques, socials i culturals promogudes per diverses entitats públiques o privades. Permeses o no permeses per les autoritats. Desenvolupades de dia o de nit. Quarta, que molt sovint s’efectuen obres d’infrastructura i condicionament efectuades per diferents administracions o empreses subsidiàries. Que les tasques de neteja, rec i recollida d’escombraries dels carrers es realitzen de manera molt sorollosa i provoquen importants molèsties acústiques.
El resum de tot això és que, en comptes de gaudir d’una zona emblemàtica i bonica de la ciutat comtal, els ciutadans d’aquests carrers sofrim un impacte acústic que en molts casos es converteix en una tortura.
Gaudí no es mereix això, i els veïns que estimem l’obra de l’insigne arquitecte tampoc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada